Hi ha un fenomen dins el món de l’alimentació que tot i que fa dècades que existeix a casa nostra, s’està estenent darrerament especialment a les grans ciutats. Parlem de les cooperatives/associacions/grups de consum responsable i/o ecològic. Segons un estudi publicat per Esther Vivas, Gemma Ubasart i Raimon Ràfols, si abans de l’any 2000 es comptabilitzaven una desena, avui en són més d’un centenar a Catalunya.
Imatge: http://www.ecologiaverde.com
Raquel Díaz, Enginyera tècnica i màster en Sostenibilitat, que està acabant un estudi sobre la relació entre el malbaratament i la percepció que els consumidors en tenim, ens comenta que tot i que hi ha poques dades al respecte i caldria fer un estudi més específic, sembla que els consumidors que fan la compra principal directament al productor (ja sigui per cooperatives o en altres sistemes) com a mínim declaren malbaratar menys aliments que la mitjana.
Hi ha diversos fets que, en tot cas, creiem que podrien suposar que un consumidor d’una cooperativa malbarati menys menjar que el consumidor mig. El consum a cooperatives o associacions de consum suposa, normalment, una planificació molt conscient de la compra familiar, amb certa antelació i de forma global (una única comanda de menjar per setmana). Per tant les families que opten per aquesta forma de consum es troben dins d’una dinàmica de planificació força constant i regular i han de fer l’esforç de planificar molt bé la compra: no disposen de la opció de “tornar a la botiga a buscar un producte d’última hora”. La compra a granel i de producte de temporada, la diversitat del producte (sense cap criteri de mida, calibre, forma o color) i la proximitat, són factors que també ajuden a reduir les mermes en els diferents graons que van del productor al consumidor.
Els grups de consum i cooperatives gaudeixen a més d’una relació directa i sense intermediaris amb els seus proveïdors, el que segurament ajuda a gestionar millor els excedents. És freqüent que els proveïdors informin als grups de consum de la necessitat de consumir un o altre producte pel fet que es troba en temporada de màxima producció i cal donar-li sortida. Aquesta possibilitat no existeix en les altres opcions de consum (botigues, supermercats) encara que se suposa que en aquests casos el preu serviria d’incentiu per donar sortida als productes excedents.
No volem deixar de mencionar factors que potser juguen en contra: el fet de consumir més proporció de producte fresc, no envasat ni tractat podria jugar alguna mala passada ja que en algun cas serien productes de molt curta vida. Les cistelles tancades, on no es pot triar quins productes es consumeixen, suposaria també haver de cuinar i menjar-se productes que, potser, no són del nostre gust.
Però sense dubte, el caràcter autogestionat de molts d’aquests grups de consum (funcionament per assemblees, grups de treball o comissions, la feinada del repartiment de les cistelles) ens fa pensar que segurament aquells que dediquen tant d’esforç, temps i sovint diners són més conscients del valor dels aliments i s’esforçaran més en evitar que el fruit de la seva feina acabi malbaratat.
Sou d’alguna cooperativa o grup de consum? Creieu que us ajuda a reduir el malbaratament alimentari?
Més informació:
- La repera, jornades de trobada de Cooperatives de consum i agricultors. També compta amb un mapa de cooperatives de consum
- Guia de Cooperatives de consum a Catalunya de la revista Ets el que menges.
- Llistat de Cooperatives de consum a Barcelona al blog d’Esther Vivas.
Si vols rebre més informació,apunta’t al repte “Malbarates o aprofites?”
#jonollenço
De menjar no en llencem ni mica 
Octubre 10, 2013 a les 2:18 pm
Reblogged this on Celler-Adocse.