De menjar no en llencem ni mica

El menjar que es llença

Estudi de la FAO “Global food losses and food waste”.

L’estudi de la FAO Global food losses and food waste ha cridat l’atenció sobre el fet que cada any 1300 milions de tones de menjar (un terç del produït al món) es perden o malbaraten.

Aquest fet té importants conseqüències a nivell social i ambiental. La que més escandalitza és que mentre això passa, bona part de la població mundial passa gana. Però també considerem:

– L’impacte sobre la sobirania alimentària dels països que exporten aliments, part dels quals no arriben mai al consumidor.
– L’efecte sobre els preus globals dels aliments bàsics.
– El sòl agrícola, fertilitzants, aigua, energia, embalatges… i altres recursos malbaratats en menjar que finalment no és menjat.
– Les emissions de CO2 del sector agroalimentari. A Europa un 20% corresponen a menjar malbaratat o perdut.

Part són pèrdues degudes a mancances en el transport i conservació dels aliments, la manca de mitjans tècnics als camps… però una part important és malbaratament per manca de consciència: el menjar que es llença quan falta poc per que caduqui, el menjar que es llença a les llars, la fruita i verdura descartada per motius estètics…

Altres dades sobre malbaratament alimentari:

Europa llença 89 milions de tones anuals de restes alimentàries, equivalent a 179 kg per persona i any.

Les llars espanyoles llencen un 18% dels aliments que compren, amb un cost de  fins a 240 euros anuals.

A Catalunya s’ha calculat que llencem uns 35 kg de menjar per persona i any.  Un 60% del malbaratament es produeix a les llars, més que a la restauració i la distribució d’aliments.

És evident doncs que el nostre model d’alimentació i consum és responsable de llençar una quantitat considerable de menjar. Molt d’aquest menjar es perd abans d’arribar al circuit del consumidor distribuïdor, especialment als països en desenvolupament: pèrdues de collites al camp, manca d’infraestructures adequades de conservació i transport, etc… Campanyes com Taste the waste denuncien aquests fets, així com els requisits estètics imposats per les cadenes de distribució,  que provoquen que molta part dels aliments produïts al camp es descartin sense arribar als circuïts de comercialització.

El malbaratament domèstic d’aliments

Però també s’alerta del malbaratament responsabilitat dels consumidors:  manca de planificació, compra en excés, menjar que s’oblida al rebost fins que es fa malbé… Cadascú de nosaltres és responsable directament de llençar 35kg de menjar a les escombraries.

Aquest esquema podria ser un resum dels motius de malbaratament d’aliments en l’àmbit domèstic, que es tracten als diferents apartats de la web.

Més informació sobre el tema:

Per a més informació us recomanem altres pàgines que treballen el tema del malbaratament d’aliments:

Campanya “Love food, hate waste

Pàgina del documentar “Taste the waste

Pàgina de l’Ajuntament de Barcelona sobre malbaratament alimentari

Fundació Autònoma Solidària i la seva Campanya “Menja just a la UAB

Ni un pez por la borda (Fishfight)” Campanya contra el malbaratament a la pesca

Les dades sobre residus i malbaratament són extretes dels següents estudis: Global food losses and food waste (FAO 2011), Preparatory Study on Food Waste (Europan Comission 2010), Estudi Save Food (Albal 2011) i Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya (ARC- Generalitat de Catalunya, 2011).

Anuncis