Vindries a un mercat d’intercanvi de… menjar?

Setembre 26, 2013 by nollencemnimica 2 comentaris

Segur que coneixes algun mercat d’intercanvi de llibres, roba, trastos… Intercanviaries aliments? Les experiències d’intercanvi de menjar, anomenats food swapping clubs són tot un fenomen al Regne Unit, Amsterdam o Nova York. Què són, com funcionen i… arribaran a casa nostra?

Imatge: foodswapnetwork

Què és un club d’intercanvi d’aliments?

És una comunitat on de forma gratuïta la gent es troba per compartir productes i plats cuinats o cultivats a casa. Melmelades, ous, conserves, fruita, pasta, pa, pastissos, salses, deshidratats, cervesa casolana… qualsevol producte és vàlid sempre que sigui produït o cuinat pels mateixos membres del club.

Imatge: scratchclub

Com funciona?

Els intercanvis de menjar poden durar unes dues hores i s’assemblen als mercats d’intercanvi d’objectes que ja són habituals a Catalunya. El primer és que tots els swappers presentin els seus productes en taules, detallant en tots ells els ingredients i oferint un tast dels mateixos. A continuació tothom comença a voltar, tastant, preguntant i pensant en quins productes els interessa intercanviar. Aleshores comença la negociació per arribar a acords i intercanvis. Normalment els intercanviadors s’inscriuen prèviament o formen part del club de forma que tothom que hi participa queda registrat.

Els clubs d’intercanvi de menjar són un fenomen en creixement a altres països. Un lloc de trobada d’amants de la cuina, fanàtics dels productes locals, gent preocupada per l’origen d’allò que menja i petits productors. Molts mercats acaben amb un dinar d’aquells que aquí coneixem com a “dinar de traje” on tothom aporta algun plat i s’acaben de consumir els productes no intercanviats.

L’experiència serveix naturalment per reduir el malbaratament alimentari, ja que és una bona manera de donar sortida a excedents casolans o productes de final de temporada.

Imatge: scratchclub

Alguns consells:

La seguretat alimentària és fonamental i diferencia aquest tipus d’intercanvi d’altres on no hi ha cap tipus de risc en els productes intercanviats. Caldria deixar ben clares per part de l’organització algunes normes respecte a les condicions que han de reunir els productes (etiquetat dels ingredients, data de preparació, tenir especial cura amb les conserves, etc…). En alguns clubs els participants es registrencom a membres amb totes les seves dades o fins i tot signen algun full de exoneració de responsabilitat.

Naturalment, la confiança i una certa cultura d’intercanvi sense diners són la base per que funcioni. Alguns mercats d’intercanvi dels que ja funcionen permeten portar-hi aliments. Altres ho prohibeixen explícitament. Nosaltres creiem que el més adequat és que l’intercanvi de menjar tingui lloc en espais per separat, pensats especialment per aquesta finalitat, i separat dels intercanvis de llibres, roba, etc.

Us animeu a començar-ne un?