De menjar no en llencem ni mica


Deixa un comentari

Omple la maleta, buida la nevera

És probable que al llarg de la setmana que ve, que comença el mes d’agost marxeu de vacances o, com a mínim, canvieu de residència durant uns dies. Mireu de, amb uns dies d’antelació, planificar què fareu amb tot el menjar que teniu a casa, per tal de que no us trobeu que heu de llençar menjar el dia abans de marxar… o sorpreses desagradables el dia que torneu!

Us animem a que igual que aneu omplint la maleta, també penseu a anar buidant la nevera:

  • Planifiqueu els àpats dels propers dies en funció d’allò que disposeu actualment a casa, especialment els productes frescos.
  • Reduïu el volum de compres dels darrers dies abans de marxar.
  • Eviteu obrir envasos grans (cereals, galetes, pasta, llaunes…) que no podreu acabar abans de marxar. Escureu aquells que ja són oberts. Busqueu receptes que us permetin fer combinacions d’aliments que ja teniu.
  • Reviseu el congelador, sobretot si teniu pensat desconnectar la nevera durant els dies que sigueu fora.
  • Penseu què fer amb tot allò que no pugueu menjar-vos: us ho podeu emportar o ho podeu donar a algun familiar, amic o veí.

IMG_7280p

Si vols rebre més informació, apunta’t al repte “Malbarates o aprofites?”

#jonollenço

logos


2 comentaris

Congelar els aliments

Molta gent només congela el pa o només fa servir el congelador per conservar els aliments que compra pre-congelats. Però congelar aliments ens permet reduir molt la quantitat de menjar que se’ns pot fer malbé i hauria de ser part fonamental de l’estratègia domèstica de conservació i alimentació: ens permet cuinar només un cop per diversos àpats, o comprar els aliments  quan són més econòmics i ajudar-nos a estalviar. Excepte la patata, la pasta o l’arròs cuinat, que perden consistència, molts altres aliments es poden congelar:  ous, fruita, verdures escaldades, etc… Només cal buscar la tècnica adequada. 

El punt fonamental a l’hora de congelar és embolicar sempre bé l’aliment en un envàs adequat per què tingui el mínim de contacte amb l’aire.

Etiqueta’t els congelats

Un dels punts importants és controlar el contingut del congelador i les dates d’entrada dels aliments, ja que tot i que el congelador garanteix la conservació de l’aliment, passat cert temps l’aliment perd qualitat.

congelador

Us suggerim etiquetar sempre els aliments que congeleu per saber exactament el contingut i la data en què es va congelar i d’aquesta manera aprofitar millor el vostre congelador. Podeu imprimir aquesta plantilla (millor sobre paper resistent a la humitat o adhesiu) i retallar les etiquetes per enganxar a cada envàs o paquet que congeleu.

etiqueta

Si vols rebre més informació, apunta’t al repte “Malbarates o aprofites?”

#jonollenço

logos


1 comentari

Ens cal una publicitat més responsable al món de l’alimentació

L’Entrevista: Marta Royo i Espinet

IMG_9102-001 

Ens trobem amb la Marta Royo Espinet, economista i publicista. Després de més de 15 anys treballant en agències de comunicació per a diverses marques  d’alimentació i salut, ha creat un projecte propi de consultoria de comunicació.

Li hem volgut preguntar sobre estratègies de màrqueting i comunicació al món de l’alimentació i com influeixen en la nostra compra diària. La Marta ens descriu acuradament com aquestes estratègies sovint estan pensades per maximitzar les vendes i és crítica amb certes estratègies de venda, les que bàsicament es centren en la promoció sense ressaltar beneficis clau dels productes.

Ens parles de màrqueting i publicitat. Molts confonem aquests dos termes, en què es diferencien?

El màrqueting és un concepte ampli que contempla l’intercanvi de bens i serveis amb què satisfem les nostres necessitats. Diguem que el màrqueting crea el valor d’un producte o servei. Per tant, per a que un producte es vengui al mercat i es pugui intercanviar, el màrqueting és necessari. La publicitat és una de les potes del màrqueting, imprescindible perquè un producte arribi a bon port.

Així, quins altres conceptes inclou el màrqueting?

Hi ha quatre elements bàsics, les famoses quatre “P”: el producte, el placement o distribució, la publicitat (o promotion) i el preu. El meu pare sempre n’afegia una cinquena: la picaresca!

Per altra banda, la base d’una bona publicitat és l’estratègia de comunicació que es basa en el què diem (el missatge) i com ho diem (el llenguatge, la forma de transmetre, la notorietat…), però no tot s’hi hauria de valdre. Dins la publicitat sóc especialment crítica amb la vessant que anomenem promoció: una forma de publicitat més basada en aconseguir resultats a curt termini i sobretot centrada en el preu (descomptes, promocions, packs estalvi…) oblidant les qualitats del producte.

Som conscients de fins a quin punt el màrqueting afecta les decisions que prenem?

Més que el màrqueting, el gran responsable és la publicitat. El preu, el lloc de compra, el producte en si també són importants. Però estem immersos en missatges publicitaris que constantment afecten les nostres decisions de compra més del que ens pensem. Diria també que la gent més jove, sense els hàbits de decisió de compra tan formats, són més influenciables a aquest màrqueting que busca més les emocions que les qualitats del producte, i que conforme et fas més gran, es va racionalitzant la compra.

Ens poses un exemple?

Un bon exemple d’estratègia de màrqueting emocional el trobem a les marques d’aigua i com cada una s’ha especialitzat en un tipus de consumidor objectiu: trobem aigua per esportistes, aigua per gent jove i sana, aigua per famílies, aigua pels biberons, aigua per depurar-te el cos …

Es pot mesurar en xifres aquest impacte al que estem sotmesos com a consumidors?

És difícil, i pot variar molt segons el lloc on vius o les hores que es mira la televisió o es consulta internet… Evidentment és un impacte elevat ja que només amb una cerca a un buscador d’internet, subliminalment, ja has rebut potser deu impactes. I el mateix cada cop que agafes un transport, obres la nevera, o mires per la finestra… Recordo una estudi que ho xifrava en uns 3.000 impactes diaris per una persona que viu a la ciutat i consulta diferents mitjans de comunicació.

Creus doncs que podem dir que comprem allò que volen que comprem?

Fins a cert punt. Cal tenir en compte que fins i tot la forma com s’exposen els iogurts al supermercat, quins et trobes abans, quins estan a dalt de tot o més al davant… forma part de l’estratègia de màrqueting i és resultat de duríssimes negociacions entre fabricants, distribuïdors, grans superfícies… Les promocions sovint es dissenyen atenent a necessitats de rotació d’estoc, per exemple. Per tant, fan tot el possible per aconseguir que comprem allò que en aquell moment els interessa.

Per tant també està relacionat amb les quantitats, la freqüències de compra… i amb el possible malbaratament alimentari a casa…

Sovint sí. I trobo bàsic, per anar a comprar, deixar els petits a casa. Tinc tres fills i veig com les empreses han après a fer-los servir com a ganxo disfressant molts productes per que els siguin atractius: làctics, galetes, pasta… i molts d’aquests productes entren a casa a través dels nens. Aliments amb forma de personatges de dibuixos animats (he vist hamburgueses amb forma de Mickey Mouse!), un packaging atractiu…  Quants aliments entren al carro pel regal, el cromo, o el descompte i després no ens mengem? Recomano limitar-se a comprar el que hem planificat. I per cert: no necessitem tenir sempre plena la nevera, oi? Ajustem-nos a les nostres necessitats reals!

Ens serà útil, doncs saber quins mecanismes de màrqueting i publicitat podem trobar o són més habituals per, com a mínim, anar una mica més preparats…

Doncs les targetes de fidelització amb punts descompte, com et deia, els embolcalls, regals, productes complementaris que es venen plegats… En les grans cadenes avui el més aplicat és la promoció (descomptes o fòrmules 3×2). Fins a un punt que sembla que sense promoció un producte no entra al mercat. Cal tenir en compte que hi ha unes previsions de venda, una rotació prevista de productes… i que l’espai que ocupen els aliments als estants dels supermercats es ven a preu d’or!

A l’hora de la compra d’aliments, relacionem màrqueting agressiu només amb grans cadenes. Realment és així o hi ha formes de màrqueting més subtils?

Està clar que les grans marques són les que manen. I cal tenir en compte també el sector distribució que també mana molt. Com deia, a qualsevol marca que vulgui tenir un producte exposat a un supermercat li costarà molts diners, sobretot perquè si la marca no paga, el supermercat col·locarà en un lloc preferencial la seva marca blanca i si hi sumem el factor preu, s’emportarà fàcilment la major quota de mercat.

Però el màrqueting no és propietat de les grans marques. Qualsevol producte el necessita per arribar al seu consumidor i no necessàriament cal una estratègia agressiva que tingui per únic objectiu la venda ràpida i a qualsevol preu!

Què podem dir de les cadenes més comunes de alimentació? Quines estratègies triomfen actualment?

Actualment ens trobem amb l’estratègia de promesa de preus baixos als supermercats, a la que es van sumant totes les cadenes. Però la gran batalla avui està en qui té millor màrqueting per la seva marca blanca.

I per acabar, quina seria la publicitat responsable en quant a alimentació es refereix?

Jo sóc defensora de la publicitat que comunica les propietats, el valor i els beneficis  reals del productes de forma didàctica (el que no vol dir que no sigui notori) sense fer tant d’èmfasi en la promoció per aconseguir vendes a curt termini, l’aspecte o els regals.

Sóc més partidària del “piano a piano” per anar fidelitzant. Que el mateix client comprovi tot allò que li diu la publicitat i per tant que ell lliurement decideixi tornar-te a comprar. Quan no enganyes, a la llarga, arribes!

M’agraden molt les campanyes que a més de promocionar un producte, vetllen per la conscienciació per una bona alimentació: alimentació equilibrada, consum de fruita, peix, verdura… És una llàstima que es faci molt poca promoció del producte natural, bàsic, sense transformar: peix, fruites…  ens imaginem una promoció tipus “per la compra d’un kg de fruita pots guanyar una visita a un hort”? Almenys potenciaríem el consum de producte fresc.

PERFIL:

Marta Royo i Espinet. 42 anys. És mare de tres fills. Ha impulsat el seu propi projecte de consultoria de publicitat especialitzada en emprenedors, autònoms i petites empreses.Ha col·laborat a diversos mitjans, com el diari ARA, la Fada de Sarrià o El Matí Digital. Estima Catalunya i és del Barça.
Twitter: @mroyoespinet  /  marta.royo@mosaiking.com  / www.mosaiking.com  

Si vols rebre més informació, apunta’t al repte “Malbarates o aprofites?”

#jonollenço

logos


Deixa un comentari

Avui us preguntem: Planifiqueu les compres i els menús? Com?

Sortim al carrer, a la porta d’un supermercat al barri del Poblenou a preguntar a la gent que surt de fer la compra setmanal com es planifica les compres i els menús i com d’aquesta manera eviten haver de llençar menjar a casa.

IMG_9113

Pepe i Paquita

Llencem molt poc, perquè ens organitzem molt bé. Fem llista de la compra (l’ensenyen). Si en sobra, es guarda a la nevera i es menjar més tard. “Pepe, esto lo voy a tirar ¿lo quieres?” i ell sempre acaba escurant les restes.

A més de cuinar un cop per diversos àpats acostumem a cuina pels fills, ja que els joves, avui, amb la feina no tenen temps de fer menjars elaborats. Ells sí que de vegades no s’organitzen bé i és possible que acabin llençant menjar.

Com a trucs i eines, fem servir molt el congelador. I l’aigua de bullir les verdures la posem a l’arròs i queda boníssim.

IMG_9111

Julian, Francesca (i Eduardo)

Fem un menú setmanal i la llista de la compra en paper o en una aplicació que tenim al mòbil Android. Comprem al supermercat o també a una gran superfície un cop a la setmana, inclosos els productes frescos. Al mig poder fem alguna compra puntual…

Comprar amb nens petits creiem que no ens influeix per que tenim els menús i les racions molt ben planificades. Calculem molt bé les quantitats òptimes per la dieta, especialment pel nen.

El congelador el fem servir molt, ens és de gran ajuda! Tot i que ens ho intentem menjar tot (com ara el pa dur, o fent cremes quan una verdura es queda lletja), reconeixem que a vegades sí hem hagut de llençar alguna cosa.

El que sí és cert és que anar a comprar amb gana és molt negatiu per ajustar-te a allò que necessites!

IMG_9108

Marga i Pau

Seguim un menú setmanalment. Acostumo a dedicar un dia a cuinar diversos plats per tenir menjar cuinat per tota la setmana i sempre guardo un sopar o dinar  “de restes”, normalment els diumenges, per aprofitar restes cuinades, llaunes obertes, etc… Algun dia a la setmana, però, fem un menjar més ràpid, pizza o similar.

La compra més gran la fem a un supermercat però els frescos a altres botigues, depenent també dels preus i com vegi els productes.

Llista de la compra? Depèn de qui vagi a comprar, si sóc jo sola no, però quan vinc amb la meva parella sí que en fem.

Penso que es llença menjar, tot i que ara se’n llença menys. És cert que els nens fan comprar coses que després de vegades s’han de llençar perquè ningú se les menja, com ara galetes que després no agraden. El que més es llença, segurament el pa i menjar caducat. Jo per assegurar-nos que no hem de llençar pa, el congelo directament, sense pensar quan el consumirem.

IMG_9115

Anna i Dani

Pensem que sí que es llença molt de menjar. No fem llista ni menú perquè sempre comprem i cuinem més o menys el mateix. Els dos dinem fora de casa, però ens  emportem el menjar cuinat de casa en carmanyola… Per això normalment acabem fent els mateixos menjars.

Quan llencem alguna cosa, reconeixem que és perquè hem cuinat massa quantitat. Ens costa calcular i cuinar per dos. El menjar que sobra es guarda a la nevera, però de vegades passa el temps, no es menja i s’acaba llençant igualment.

Fem servir bastant el congelador per la carn i el peix i també el pa.

Si vols rebre més informació, apunta’t al repte “Malbarates o aprofites?”

#jonollenço

logos


3 comentaris

la llista de la compra al teu smartphone


Tres apps per smartphone que permeten fer la llista de la compra

Sempre insistim en la importància de fer una bona llista de la compra. Les noves tecnologies us poden facilitar molt aquesta tasca. Us enllacem tres de les aplicacions més populars que permeten emportar-se la llista de la compra als telèfons intel·ligents, encara que a les botigues d’Apps trobareu moltes més, gratuïtes o de pagament.

Listlick

listick_640x250-banner

Aplicació per iPhone que permet fer llistes de la compra agrupades per categories i tipus de botiga (fruiteria, carnisseria, etc.), o sincronitzades entre diversos dispositius i seguiment de la despesa que suposa cada compra.

Llista de la compra

llistadelacompra

Aquesta és una app en català que permet tenir les llistes de la compra en estat d’edició, compra o finalitzada. Es poden afegir productes de la llista per veu (només idiomes acceptats per android), enviar llista per WhatsApp, Gmail,etc. Permet també controlar quins productes s’han comprat i els que falten per comprar, i el preu final de la compra.

Out of milk

outofmilk

És una de les aplicacions més populars i descarregades per Android. Permet crear llistes de la compra, control del rebost domèstic i llista de tasques. Permet introduir llistes de forma manual o escanejant codis de barres, així com compartir les llistes amb la resta de membres de la familia.

Si vols rebre més informació, apunta’t al repte “Malbarates o aprofites?”

#jonollenço

logos


Deixa un comentari

planificar… és fàcil?

Potser planificar correctament les compres i les quantitats a cuinar és un dels aspectes més complicats a l’hora de prevenir el malbaratament alimentari a casa. Sembla que sí, ja que segons els estudis i estadístiques la major part del menjar que llencem a les llars es deu a:

  • Menjar que llencem perquè se’ns ha fet malbé. És a dir, segurament hem comprat en excés o hem comprat menjar que no necessitàvem.
  • Menjar ja cuinat que sobra al plat o que es queda a la cassola. En aquest cas el problema és el càlcul correcte de les quantitats a cuinar i a servir.

Us proposem algunes eines pràctiques per ajudar-vos en la planificació.

Plantilla per menús setmanals

Elaborar un menú setmanal us ajudarà a ajustar les quantitats d’aliments que es compren, saber exactament quin menjar heu de tenir a casa, fer una llista de la compra adequada a les vostres necessitats i també assegurar-vos que la dieta que seguiu és equilibrada. La podeu descarregar fent clic a la imatge:

menu

Guia de quantitats a cuinar i mesurador d’espagueti

Quan el problema és que dubtem sobre quina quantitat cuinar, una petita guia com aquesta us pot ajudar. És la manera d’assegurar-vos que no cuinareu més quantitat de menjar que la desitjada, problema que sovint us podeu trobar quan cuineu per més gent del que és habitual. Us facilitem també un mesurador d’espaguetis (tan difícils de pesar a la bàscula de cuina), per que pugueu cuinar exactament la quantitat desitjada.

ingredients

mesurador

Altres recursos a internet

Altres recursos que podeu trobar a internet i que us poden ajudar a planificar millor les compres i l’alimentació de la família:

Si vols rebre més informació, apunta’t al repte “Malbarates o aprofites?”

#jonollenço

logos


3 comentaris

un menú pel Dia del Medi Ambient 2013

Per avui 5 de juny, Dia Mundial del Medi ambient, el Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient proposa  proposa reflexionar sobre el tema de l’alimentació amb el lema think.eat.save. Nosaltres us hem preparat un menú de quatre experiències de fora de Catalunya que, a nosaltres, ens fan venir gana.

Entrants: Love food, hate waste

love-food-hate-waste-campaign-fish-small-30458

Love Food Hate Waste, tot un clàssic dels projectes de prevenció del malbaratament alimentari domèstic. Sense dubte el projecte més extens sobre aquest tema que coneixem: un web amb consells, un original planificador de porcions, centenars de receptes… Un projecte de referència al món de la prevenció del malbaratament alimentari.

Primer plat: Foodsharing

foodsharingde

Foodsaring ens proposa compartir el menjar en comptes de deixar-lo perdre. Mitjançant una plataforma virtual al seu web ofereix la possibilitat a particulars, comerciants i productors de posar-se en contacte en temps real per oferir o recollir excedents gratuïtament. Foodsharing permet també trobar-se amb altra gent per cuinar junts possibles excedents. Un projecte molt estimulant que a dia d’avui ha salvat més de 6000 kg de menjar de les escombraries i que esperem veure aviat en marxa a casa nostra.

Segon plat: Comida basura

comidabasuratop1

Comida Basura és un dels projectes que està sacsejant la lluita contra el malbaratament (o la foodwaste revolution de la que parlen) a nivell espanyol. Amb un missatge contundent i clar (tu basura es mi tesoro) han desenvolupat tot un conjunt d’accions, que van des del més pur dumpster diving, dinars freegan, o tallers de  “hacker alimentari”. Tot un referent que seguirà donant a parlar.

Postres: Rubbies in the Rubble

6-jars-slideshow1

Rubies in the Rubble, en canvi, és la feina feta de manera silenciosa. Com ells mateixos diuen, la seva filosofia és que sempre reps segons allò que dones. De manera artesana recullen fruites i verdures excedents abans de ser descartades i en un projecte d’inserció laboral ho transformen en melmelades i chutneys preparades a ma. Diuen que els seus productes no són només una part de la solució al malbaratament, són vehicles d’un missatge: consumeix menys, pensa més i estigues orgullós.

#aprofitem

logos


Deixa un comentari

Patates amb embotits

Aprofitem: restes d’embotits, restes d’entrepans.

Ingredients: patates, tonyina, olives, ous durs.

Es pelen les patates, es tallen a dauets petits i es bullen. S’escorren i es deixen refredar. Els ous durs i els embotits es tallen petits també.

Es barregen tots els ingredients juntament amb la tonyina i les olives i ja està llest per menjar. Es pot posar maionesa o salsa rosa si es vol.


2 comentaris

Reaprofitament de canelons

Aprofitem canelons, en cas que hagin sobrat.

Ingredients: ou, pa ratllat, oli.

Agafem els canelons, que ja estaran una mica secs i els traiem la bechamel. Batem els ous com per fer una truita. Passem els canalons per l’ou batut i pel pa ratllat. A continuació els fregirem a una paella amb oli. Els podem acompanyar amb patates fregides… i bon profit!