De menjar no en llencem ni mica


2 comentaris

Les conserves són per l’estiu

L’estiu és un moment ideal per pensar en fer conserves: penseu en l’abundància de fruites i verdures en el seu punt idoni aquestes setmanes  i com ens agradaria poder consumir-les tot l’any (sense haver de portar-les de lluny, és clar). Melmelada, confitura, salaó, adobats, deshidratades… de fruita, de verdura, de peix, de carn…

canning (1024x714)

La necessitat de conservar els aliments fora de temporada és tan antiga com l’ésser humà i les conserves ens ofereixen un ampli ventall per aprofitar excedents de l’hort o en la temporada alta d’algunes fruites. També poden ser una bona oportunitat per estalviar aprofitant els preus baixos dels productes de temporada o fruita i verdura “lletja” o un pel passada, per fer-ne conserves que ens podrem menjar tot l’any.

El Museu de la Confitura: més de 100 sabors sorprenents

museuweb

Us recomanem, tant si sou nous al món de les conserves com si sou uns experts, gaudir d’una experiència gastronòmica i turística que us permetrà entrar de ple en el món de les confitures. Al Museu de la Confitura (a Torrent, a l’Alt Empordà) descobrireu que les possibilitats són infinites: fruites, flors, verdures… fins a més de 100 sabors diferents.

Un dels materials que més ens agrada del Museu és la seva Taula Periòdica de les Confitures.

taula periòdica

Més informació: Web del museuPerfil de FacebookDocumental sobre el museu.

Conserves casolanes: tècniques i receptes

Compartim amb vosaltres alguns recursos útils per a fer conserves a casa:

Consells generals:

Algunes conserves casolanes per començar:

I per “conservadors” de nivell avançat:

Si vols rebre més informació, apunta’t al repte “Malbarates o aprofites?”

#jonollenço

logos

Anuncis


1 comentari

La seguretat alimentària no hauria de ser una barrera per a l’aprofitament dels aliments

L’Entrevista: Alfons Vilarrasa

 alfonsvilarrasa

Ens trobem amb Alfons Vilarrasa, Director de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària. L’ACSA disposa d’informació d’interès sobre malbaratament alimentari amb el lema “PROU malbaratar aliments” i molt recentment ha publicat una guia de bones pràctiques per a l’aprofitament segur del menjar a la restauració i el comerç. Li preguntem sobre com aprofitar els aliments a casa de forma segura, però ens interessa especialment saber la seva postura sobre com les normes de seguretat afecten a l’hora d’aprofitar dels excedents d’aliments amb finalitat solidaria.

Expliqui’ns què és l’ACSA i quines funcions desenvolupa?

L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària és una àrea dins de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. En concret s’encarrega de l’avaluació i comunicació dels riscos per la salut relacionats amb els aliments. És a dir, per una banda realitzem tant l’anàlisi dels possibles riscos com el seguiment de la seguretat alimentària a Catalunya. I per l’altra portem tota la vessant de comunicació per fomentar les pràctiques segures en el sector i entre els consumidors. Per això comptem amb la nostra web,  guies informatives, jornades, accions als mitjans de comunicació, etc.

Les inspeccions i controls sanitaris, doncs, qui les realitza?

Les realitza la Direcció de Protecció de la Salut, que és una altra unitat de l’Agència de Salut Pública. D’aquesta manera, la funció d’inspecció està separada de l’avaluació i de la comunicació dels riscos i els beneficis dels aliments.

De tota manera, actualment es fa sevir el principi d’autocontrol per part de cada empresa. L’administració, en general, fa la funció de supervisar que els establiments apliquin correctament la normativa de seguretat alimentària.

Quins àmbits de la cadena alimentària s’inclouen en aquest control?

La seguretat alimentària és un concepte que engloba, diríem, “des del camp fins al plat”. En aquest sentit es vetlla per garantir un alt nivell de seguretat en tota la cadena: al sector primari, fabricants, restauració, petit comerç, etc… Necessitem treballar plegats per aconseguir aliments segurs: “Junts, aliments amb garantia”.

Què diuen les estadístiques sobre els riscos sanitaris que correm a casa?

Les darreres estadístiques disponibles de brots de malalties de transmissió alimentària (toxiinfeccions alimentàries o TIA) mostren que el 32% dels casos es donen en l’àmbit domèstic mentre que el 42% corresponen al sector de la restauració. Això trenca amb el mite que menjar a casa és de per si més segur. Així doncs s’han de reforçar les mesures de seguretat i higiene domèstiques. Els casos lligats a restauració han disminuït notablement des de la prohibició de l’ús de l’ou cru en maioneses i productes similars.

Quins són aquests riscos domèstics?

El cas més habitual a casa és el de la contaminació creuada entre aliments crus i cuinats, per exemple, si fem servir la mateixa fusta o ganivet, sense haver netejat. Una altre cas seria disposar peix o carn crus a la part alta del refrigerador, de forma que puguin gotejar sobre altres aliments, contaminant-los.

A l’hora de cuinar, per exemple, són bones pràctiques assegurar-se que l’ou qualla bé i que la carn no està crua al seu interior.

Voler aprofitar els aliments pot suposar agafar conductes de risc?

No necessàriament: el més important és aplicar el sentit comú i conèixer algunes normes bàsiques. Per exemple, en reescalfar un aliment és important que totes les parts arribin a la temperatura de seguretat  de 70ºC. Un dels inconvenients del microones, per exemple, és que sovint la temperatura no es distribueix de manera homogènia de forma que cal parar atenció!

Un altre procés delicat és la descongelació dels aliments. Cal insistir també en que s’ha de realitzar de forma segura: mai deixant l’aliment a temperatura ambient.

Quines serien aquestes normes bàsiques a aplicar a casa, doncs?

Des de l’ACSA ho resumim en quatre normes de sentit comú a aplicar:

  1. Netejar
  2. Separar
  3. Coure
  4. Refredar

Si entenem correctament i  apliquem aquestes normes d’higiene evitarem en bona part les toxiinfeccions alimentàries.

Quina és la postura de l’ACSA respecte al debat al voltant de consumir aliments caducats?

La postura de l’ACSA en aquest assumpte és que cal respectar les dates de caducitat. Tot aliment té una vida útil i el fabricant ens indica quin marge ens garanteix la seguretat de l’aliment. Menjar un aliment caducat comporta un cert risc i n’hem de ser conscients. L’única excepció seria congelar l’aliment, que permet allargar la data de consum.

És cert però que cal diferenciar bé entre caducitat i consum preferent. Un aliment que hagi passat la data de consum preferent (cereals, pasta, galetes…) continua sent segur i no hi ha motiu per llençar-lo.

També és cert, però que cal tenir en compte altres aspectes com l’estat de l’envàs o les condicions en què s’ha conservat un aliment. L’aliment també es pot fer malbé abans de les dates indicades.

Respecte a l’aprofitament d’excedents alimentaris, per exemple de comerços, és habitual sentir a dir “això no es pot aprofitar per què la llei ho prohibeix”. És cert que les normes de seguretat suposen una barrera per aprofitar els aliments?

Existeix un cert fals mite al respecte que la llei prohibeix aprofitar els aliments excedents, mentre que la realitat és que no hi ha cap norma que ho prohibeixi. Però la responsabilitat existeix i no hem d’oblidar que hi ha un seguit de normes que, això sí, s’han de seguir per garantir la seguretat, per la tranquil·litat tant del que dóna com el que rep. La cadena de fred, l’estat de l’envàs, el temps que pot passar abans de ser consumit… són aspectes a tenir en compte depenent del tipus d’aliment que estiguem parlant. Només en certs casos, com la carn o el peix frescos no envasats, recomanem no donar si no es tenen molt clares les mesures i condicions de conservació.

Què hauríem de tenir en compte a l’hora d’iniciar un projecte d’aquest tipus?

Creiem que un aspecte important és la confiança entre donants i entitats receptores. Per això recomanem als donants guiar-se pel registre d’entitats de serveis socials (RESES) del  l’ICASS. La proximitat i la confiança són aspectes a reforçar i que ajuda a consolidar bones pràctiques. Sense dubte les experiències de micro-donacions de minves de comerç i les xarxes de proximitat estan ajudant en aquest sentit.

La nostra guia de pràctiques correctes per a l’aprofitament segur dels aliments recull moltes de les qüestions sobre com gestionar projectes d’aprofitament. Des de l’ACSA, en tot cas, podem assessorar i posar en contacte les entitats amb els inspectors sanitaris de la zona concreta on actuïn per resoldre dubtes o millorar les condicions de gestió dels aliments aprofitats.

 

PERFIL:

Alfons Vilarrasa és Director de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària. De formació és veterinari i abans de dirigir l’ACSA ha ocupat diferents càrrecs al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural.Agència Catalana de Seguretat Alimentària: acsa@gencat.cat · http://www.gencat.cat/salut/acsa/

Si vols rebre més informació, apunta’t al repte “Malbarates o aprofites?”

#jonollenço

logos


Deixa un comentari

Omple la maleta, buida la nevera

És probable que al llarg de la setmana que ve, que comença el mes d’agost marxeu de vacances o, com a mínim, canvieu de residència durant uns dies. Mireu de, amb uns dies d’antelació, planificar què fareu amb tot el menjar que teniu a casa, per tal de que no us trobeu que heu de llençar menjar el dia abans de marxar… o sorpreses desagradables el dia que torneu!

Us animem a que igual que aneu omplint la maleta, també penseu a anar buidant la nevera:

  • Planifiqueu els àpats dels propers dies en funció d’allò que disposeu actualment a casa, especialment els productes frescos.
  • Reduïu el volum de compres dels darrers dies abans de marxar.
  • Eviteu obrir envasos grans (cereals, galetes, pasta, llaunes…) que no podreu acabar abans de marxar. Escureu aquells que ja són oberts. Busqueu receptes que us permetin fer combinacions d’aliments que ja teniu.
  • Reviseu el congelador, sobretot si teniu pensat desconnectar la nevera durant els dies que sigueu fora.
  • Penseu què fer amb tot allò que no pugueu menjar-vos: us ho podeu emportar o ho podeu donar a algun familiar, amic o veí.

IMG_7280p

Si vols rebre més informació, apunta’t al repte “Malbarates o aprofites?”

#jonollenço

logos


2 comentaris

Congelar els aliments

Molta gent només congela el pa o només fa servir el congelador per conservar els aliments que compra pre-congelats. Però congelar aliments ens permet reduir molt la quantitat de menjar que se’ns pot fer malbé i hauria de ser part fonamental de l’estratègia domèstica de conservació i alimentació: ens permet cuinar només un cop per diversos àpats, o comprar els aliments  quan són més econòmics i ajudar-nos a estalviar. Excepte la patata, la pasta o l’arròs cuinat, que perden consistència, molts altres aliments es poden congelar:  ous, fruita, verdures escaldades, etc… Només cal buscar la tècnica adequada. 

El punt fonamental a l’hora de congelar és embolicar sempre bé l’aliment en un envàs adequat per què tingui el mínim de contacte amb l’aire.

Etiqueta’t els congelats

Un dels punts importants és controlar el contingut del congelador i les dates d’entrada dels aliments, ja que tot i que el congelador garanteix la conservació de l’aliment, passat cert temps l’aliment perd qualitat.

congelador

Us suggerim etiquetar sempre els aliments que congeleu per saber exactament el contingut i la data en què es va congelar i d’aquesta manera aprofitar millor el vostre congelador. Podeu imprimir aquesta plantilla (millor sobre paper resistent a la humitat o adhesiu) i retallar les etiquetes per enganxar a cada envàs o paquet que congeleu.

etiqueta

Si vols rebre més informació, apunta’t al repte “Malbarates o aprofites?”

#jonollenço

logos


1 comentari

Ens cal una publicitat més responsable al món de l’alimentació

L’Entrevista: Marta Royo i Espinet

IMG_9102-001 

Ens trobem amb la Marta Royo Espinet, economista i publicista. Després de més de 15 anys treballant en agències de comunicació per a diverses marques  d’alimentació i salut, ha creat un projecte propi de consultoria de comunicació.

Li hem volgut preguntar sobre estratègies de màrqueting i comunicació al món de l’alimentació i com influeixen en la nostra compra diària. La Marta ens descriu acuradament com aquestes estratègies sovint estan pensades per maximitzar les vendes i és crítica amb certes estratègies de venda, les que bàsicament es centren en la promoció sense ressaltar beneficis clau dels productes.

Ens parles de màrqueting i publicitat. Molts confonem aquests dos termes, en què es diferencien?

El màrqueting és un concepte ampli que contempla l’intercanvi de bens i serveis amb què satisfem les nostres necessitats. Diguem que el màrqueting crea el valor d’un producte o servei. Per tant, per a que un producte es vengui al mercat i es pugui intercanviar, el màrqueting és necessari. La publicitat és una de les potes del màrqueting, imprescindible perquè un producte arribi a bon port.

Així, quins altres conceptes inclou el màrqueting?

Hi ha quatre elements bàsics, les famoses quatre “P”: el producte, el placement o distribució, la publicitat (o promotion) i el preu. El meu pare sempre n’afegia una cinquena: la picaresca!

Per altra banda, la base d’una bona publicitat és l’estratègia de comunicació que es basa en el què diem (el missatge) i com ho diem (el llenguatge, la forma de transmetre, la notorietat…), però no tot s’hi hauria de valdre. Dins la publicitat sóc especialment crítica amb la vessant que anomenem promoció: una forma de publicitat més basada en aconseguir resultats a curt termini i sobretot centrada en el preu (descomptes, promocions, packs estalvi…) oblidant les qualitats del producte.

Som conscients de fins a quin punt el màrqueting afecta les decisions que prenem?

Més que el màrqueting, el gran responsable és la publicitat. El preu, el lloc de compra, el producte en si també són importants. Però estem immersos en missatges publicitaris que constantment afecten les nostres decisions de compra més del que ens pensem. Diria també que la gent més jove, sense els hàbits de decisió de compra tan formats, són més influenciables a aquest màrqueting que busca més les emocions que les qualitats del producte, i que conforme et fas més gran, es va racionalitzant la compra.

Ens poses un exemple?

Un bon exemple d’estratègia de màrqueting emocional el trobem a les marques d’aigua i com cada una s’ha especialitzat en un tipus de consumidor objectiu: trobem aigua per esportistes, aigua per gent jove i sana, aigua per famílies, aigua pels biberons, aigua per depurar-te el cos …

Es pot mesurar en xifres aquest impacte al que estem sotmesos com a consumidors?

És difícil, i pot variar molt segons el lloc on vius o les hores que es mira la televisió o es consulta internet… Evidentment és un impacte elevat ja que només amb una cerca a un buscador d’internet, subliminalment, ja has rebut potser deu impactes. I el mateix cada cop que agafes un transport, obres la nevera, o mires per la finestra… Recordo una estudi que ho xifrava en uns 3.000 impactes diaris per una persona que viu a la ciutat i consulta diferents mitjans de comunicació.

Creus doncs que podem dir que comprem allò que volen que comprem?

Fins a cert punt. Cal tenir en compte que fins i tot la forma com s’exposen els iogurts al supermercat, quins et trobes abans, quins estan a dalt de tot o més al davant… forma part de l’estratègia de màrqueting i és resultat de duríssimes negociacions entre fabricants, distribuïdors, grans superfícies… Les promocions sovint es dissenyen atenent a necessitats de rotació d’estoc, per exemple. Per tant, fan tot el possible per aconseguir que comprem allò que en aquell moment els interessa.

Per tant també està relacionat amb les quantitats, la freqüències de compra… i amb el possible malbaratament alimentari a casa…

Sovint sí. I trobo bàsic, per anar a comprar, deixar els petits a casa. Tinc tres fills i veig com les empreses han après a fer-los servir com a ganxo disfressant molts productes per que els siguin atractius: làctics, galetes, pasta… i molts d’aquests productes entren a casa a través dels nens. Aliments amb forma de personatges de dibuixos animats (he vist hamburgueses amb forma de Mickey Mouse!), un packaging atractiu…  Quants aliments entren al carro pel regal, el cromo, o el descompte i després no ens mengem? Recomano limitar-se a comprar el que hem planificat. I per cert: no necessitem tenir sempre plena la nevera, oi? Ajustem-nos a les nostres necessitats reals!

Ens serà útil, doncs saber quins mecanismes de màrqueting i publicitat podem trobar o són més habituals per, com a mínim, anar una mica més preparats…

Doncs les targetes de fidelització amb punts descompte, com et deia, els embolcalls, regals, productes complementaris que es venen plegats… En les grans cadenes avui el més aplicat és la promoció (descomptes o fòrmules 3×2). Fins a un punt que sembla que sense promoció un producte no entra al mercat. Cal tenir en compte que hi ha unes previsions de venda, una rotació prevista de productes… i que l’espai que ocupen els aliments als estants dels supermercats es ven a preu d’or!

A l’hora de la compra d’aliments, relacionem màrqueting agressiu només amb grans cadenes. Realment és així o hi ha formes de màrqueting més subtils?

Està clar que les grans marques són les que manen. I cal tenir en compte també el sector distribució que també mana molt. Com deia, a qualsevol marca que vulgui tenir un producte exposat a un supermercat li costarà molts diners, sobretot perquè si la marca no paga, el supermercat col·locarà en un lloc preferencial la seva marca blanca i si hi sumem el factor preu, s’emportarà fàcilment la major quota de mercat.

Però el màrqueting no és propietat de les grans marques. Qualsevol producte el necessita per arribar al seu consumidor i no necessàriament cal una estratègia agressiva que tingui per únic objectiu la venda ràpida i a qualsevol preu!

Què podem dir de les cadenes més comunes de alimentació? Quines estratègies triomfen actualment?

Actualment ens trobem amb l’estratègia de promesa de preus baixos als supermercats, a la que es van sumant totes les cadenes. Però la gran batalla avui està en qui té millor màrqueting per la seva marca blanca.

I per acabar, quina seria la publicitat responsable en quant a alimentació es refereix?

Jo sóc defensora de la publicitat que comunica les propietats, el valor i els beneficis  reals del productes de forma didàctica (el que no vol dir que no sigui notori) sense fer tant d’èmfasi en la promoció per aconseguir vendes a curt termini, l’aspecte o els regals.

Sóc més partidària del “piano a piano” per anar fidelitzant. Que el mateix client comprovi tot allò que li diu la publicitat i per tant que ell lliurement decideixi tornar-te a comprar. Quan no enganyes, a la llarga, arribes!

M’agraden molt les campanyes que a més de promocionar un producte, vetllen per la conscienciació per una bona alimentació: alimentació equilibrada, consum de fruita, peix, verdura… És una llàstima que es faci molt poca promoció del producte natural, bàsic, sense transformar: peix, fruites…  ens imaginem una promoció tipus “per la compra d’un kg de fruita pots guanyar una visita a un hort”? Almenys potenciaríem el consum de producte fresc.

PERFIL:

Marta Royo i Espinet. 42 anys. És mare de tres fills. Ha impulsat el seu propi projecte de consultoria de publicitat especialitzada en emprenedors, autònoms i petites empreses.Ha col·laborat a diversos mitjans, com el diari ARA, la Fada de Sarrià o El Matí Digital. Estima Catalunya i és del Barça.
Twitter: @mroyoespinet  /  marta.royo@mosaiking.com  / www.mosaiking.com  

Si vols rebre més informació, apunta’t al repte “Malbarates o aprofites?”

#jonollenço

logos


Deixa un comentari

Avui us preguntem: Planifiqueu les compres i els menús? Com?

Sortim al carrer, a la porta d’un supermercat al barri del Poblenou a preguntar a la gent que surt de fer la compra setmanal com es planifica les compres i els menús i com d’aquesta manera eviten haver de llençar menjar a casa.

IMG_9113

Pepe i Paquita

Llencem molt poc, perquè ens organitzem molt bé. Fem llista de la compra (l’ensenyen). Si en sobra, es guarda a la nevera i es menjar més tard. “Pepe, esto lo voy a tirar ¿lo quieres?” i ell sempre acaba escurant les restes.

A més de cuinar un cop per diversos àpats acostumem a cuina pels fills, ja que els joves, avui, amb la feina no tenen temps de fer menjars elaborats. Ells sí que de vegades no s’organitzen bé i és possible que acabin llençant menjar.

Com a trucs i eines, fem servir molt el congelador. I l’aigua de bullir les verdures la posem a l’arròs i queda boníssim.

IMG_9111

Julian, Francesca (i Eduardo)

Fem un menú setmanal i la llista de la compra en paper o en una aplicació que tenim al mòbil Android. Comprem al supermercat o també a una gran superfície un cop a la setmana, inclosos els productes frescos. Al mig poder fem alguna compra puntual…

Comprar amb nens petits creiem que no ens influeix per que tenim els menús i les racions molt ben planificades. Calculem molt bé les quantitats òptimes per la dieta, especialment pel nen.

El congelador el fem servir molt, ens és de gran ajuda! Tot i que ens ho intentem menjar tot (com ara el pa dur, o fent cremes quan una verdura es queda lletja), reconeixem que a vegades sí hem hagut de llençar alguna cosa.

El que sí és cert és que anar a comprar amb gana és molt negatiu per ajustar-te a allò que necessites!

IMG_9108

Marga i Pau

Seguim un menú setmanalment. Acostumo a dedicar un dia a cuinar diversos plats per tenir menjar cuinat per tota la setmana i sempre guardo un sopar o dinar  “de restes”, normalment els diumenges, per aprofitar restes cuinades, llaunes obertes, etc… Algun dia a la setmana, però, fem un menjar més ràpid, pizza o similar.

La compra més gran la fem a un supermercat però els frescos a altres botigues, depenent també dels preus i com vegi els productes.

Llista de la compra? Depèn de qui vagi a comprar, si sóc jo sola no, però quan vinc amb la meva parella sí que en fem.

Penso que es llença menjar, tot i que ara se’n llença menys. És cert que els nens fan comprar coses que després de vegades s’han de llençar perquè ningú se les menja, com ara galetes que després no agraden. El que més es llença, segurament el pa i menjar caducat. Jo per assegurar-nos que no hem de llençar pa, el congelo directament, sense pensar quan el consumirem.

IMG_9115

Anna i Dani

Pensem que sí que es llença molt de menjar. No fem llista ni menú perquè sempre comprem i cuinem més o menys el mateix. Els dos dinem fora de casa, però ens  emportem el menjar cuinat de casa en carmanyola… Per això normalment acabem fent els mateixos menjars.

Quan llencem alguna cosa, reconeixem que és perquè hem cuinat massa quantitat. Ens costa calcular i cuinar per dos. El menjar que sobra es guarda a la nevera, però de vegades passa el temps, no es menja i s’acaba llençant igualment.

Fem servir bastant el congelador per la carn i el peix i també el pa.

Si vols rebre més informació, apunta’t al repte “Malbarates o aprofites?”

#jonollenço

logos


3 comentaris

la llista de la compra al teu smartphone


Tres apps per smartphone que permeten fer la llista de la compra

Sempre insistim en la importància de fer una bona llista de la compra. Les noves tecnologies us poden facilitar molt aquesta tasca. Us enllacem tres de les aplicacions més populars que permeten emportar-se la llista de la compra als telèfons intel·ligents, encara que a les botigues d’Apps trobareu moltes més, gratuïtes o de pagament.

Listlick

listick_640x250-banner

Aplicació per iPhone que permet fer llistes de la compra agrupades per categories i tipus de botiga (fruiteria, carnisseria, etc.), o sincronitzades entre diversos dispositius i seguiment de la despesa que suposa cada compra.

Llista de la compra

llistadelacompra

Aquesta és una app en català que permet tenir les llistes de la compra en estat d’edició, compra o finalitzada. Es poden afegir productes de la llista per veu (només idiomes acceptats per android), enviar llista per WhatsApp, Gmail,etc. Permet també controlar quins productes s’han comprat i els que falten per comprar, i el preu final de la compra.

Out of milk

outofmilk

És una de les aplicacions més populars i descarregades per Android. Permet crear llistes de la compra, control del rebost domèstic i llista de tasques. Permet introduir llistes de forma manual o escanejant codis de barres, així com compartir les llistes amb la resta de membres de la familia.

Si vols rebre més informació, apunta’t al repte “Malbarates o aprofites?”

#jonollenço

logos